- La vila es va construir l'any 38 aC Quan Livia es casar amb August deguda a un bon auguri interpretació por Livia: una àguila que portava una gallina blanca entre les urpes la deixo caure on estava asseguda Livia. La gallina portava al bec una branca de llorer, de Això va deduir Livia que li Esperabán a sobre Successors grans triomfs. (Suetoni).
- L'àrea on estava la vila va ser abandonada al segle V d.C. i espoliada de materials, com gairebé tot Roma durante l'Edat Mitjana. En 1863 es va trobar a la zona el cèlebre August de Prima Porta i l'estada subterrània amb la pintura de jardí amb sobre llorers. Des de 1982 zona Pertany a l'Estat i s'han seguit Fent excavacions.
- La pintura està en el Museu Nacional Romà, Palazzo Massimo alle Terme.
- Una tanca, un jardí mig natural, mig salvatge, pi, palmeres, ocells; no hi ha persones. Atmosfera càlida i acollidora
- Banda inferior del mur amb colors plans
- Columnes pintades que semblen sostenir
- Parets pintades per produir la impressió que desapareixen
- Detalls tractats amb minuciositat per donar impressió de vida
- La perspectiva s'aconsegueix difuminant els objectes llunyans
- Tons verds i blancs que produeixen efectes atmosfèrics
- Estil naturalista amb gran vivacitat. Obra mestra del gènere paisatgístic d'il·lusió òptic
Significat i funció
- Funció ornamental
- Encarregada per l'emperadriu
- Importància dels interiors
- Importància de la família
- Època de grandesa i pau en temps d'August
Aquests fresc formava part de la decoració mural de la vil·la d’estiueig de Lívia, la tercera esposa de l’emperador August, a Prima Porta, als afores de la ciutat de Roma. Allà és on va viure l’emperadriu després de la mort d’August i on es va trobar la famosa estàtua de l’emperador. Les pintures decoraven sales i passadissos i estan fetes amb la tècnica tradicional romana del fresc i l’encàustica, la qual cosa les ha conservades en un estat magnífic, mantenint tota la brillantor dels seus colors.
La temàtica dels frescos correspon a una visió artificial d’una vegetació exuberant amb una gran varietat de fruites, flors, fulles i animals. Concretament, en aquest fragment hi ha representat un delicat jardí amb arbres fruiters perfectament individualitzats i identificables, carregats de fruits saborosos i una vereda en primer terme. Al fons, en darrer terme, un cel blavós. Entre les plantes aletegen i salten diversos ocellets que picotegen les branques i els fruits dels arbres.
La intenció il·lusionista de l’obra és evident, tot i que les línies del quadre no responen de forma estricta als principis de la perspectiva tal i com seran definides durant el Renaixement. Tanmateix, la superposició de diversos plans d’arbres i el predomini de tonalitats verdes i blaves crea un suau efecte atmosfèric suggeridor de llunyania, i gràcies al qual el paisatge idíl·lic representat adquireix la sensació de profunditat. A més, el contrast entre el detallisme del primer pla i la manca de detalls del segon pla contribueix a donar aquesta sensació ambiental.
Tot i que la pintura de paisatge té antecedents grecs, en aquest cas l’obra sorprèn per l’absència de l’element humà, a l’entorn del qual girava l’art hel·lenístic. Aquí, contràriament a la tradició clàssica, el fresc presenta una imatge fidel de la naturalesa, una representació minuciosa de cadascun dels elements mitjançant una tècnica descriptiva i objectiva, fet que no ens tornarem a trobar fins a la irrupció dels paisatgistes dels segles XVI i XVII. En qualsevol cas, la pintura reflecteix el gust refinat de les famílies patrícies de Roma, les quals decoraven les habitacions de cases i vil·les amb referents hel·lenístics com a font d’inspiració.
|
